A l’escola Mowgli, la diada de l’home del bosc, té tants anys com la mateixa escola. Tot va començar el curs 1962-63 de la mà de la senyoreta Rosa Vila, la primera directora, partint de la idea del pedagog Alexandre Galí. L’home del Bosc és un personatge que coneix molt bé el bosc i la vida que s’hi amaga. Durant molts anys va ser en Quimet Comallonga i Bosch però amb el temps, el seu net Tonet Cuatrecases i Comallonga li ha anat agafant el relleu.
Cada any, pels volts de Nadal, són els nens i nenes de tercer de primària (la classe dels Baloos) els encarregats d’anar a trobar-lo a un bosc de l’entorn d’Igualada, tot i que al principi era l’Home del bosc qui anava a l’escola. Fins i tot un any que estava malalt els va visitar “la vella del bosc”. Durant tot el matí descobreixen molt més que un personatge que viu i treballa al bosc. Poden conèixer un munt de vivències i experiències d’un home que estima i respecta la Natura. Els explica quin és el dia a dia de l’home del bosc, el respecte per l'entorn i els costums, les plantes i els animals. Amb els alumnes també s’explora els voltants del bosc i del riu Anoia al seu pas per la zona de Cal Nocs i Cal Mercaderet, es recullen algunes espècies vegetals comestibles i remeieres, i a continuació es posen tots als voltant del foc i s’esmorza mel i mató, torrons de guineu, i pa torrat.
A la tarda, els més petits de l’escola (fins a 2n de primària) reben la visita d’aquest personatge que els porta el tió i els explica com l’han de tractar perquè ragi. Amb els diners que ha recollit de la venda de les pells els compra material o jocs per les classes i també els explica algun conte. Tan ell com en Quimet es dirigeixen als nens amb un llenguatge d’abans i sovint amb paraules desconegudes per a ells: missiva, eixamorades, llucar, garranxa, torcaboques, torró de guineu, sarpat, almosta, catxutxa,...
És una festa que l’alumnat de l’escola espera amb molta il·lusió i que els permet apropar-se a la natura, tot descobrint la quantitat de coses que ens aporta i es poden aprofitar. També a ser conscients del respecte que han de tenir a les persones que formen part de la seva vida i tenir cura d’un mateix tant com dels altres. Com deia en Quimet i continua dient en Tonet: “A la vida hem d’anar amb el cap ben dret i el pit ben net”.
Dolors Vendrell i Yannick Ramis