El passat divendres 12 d'abril, l'alumnat de 3r a 6è, va realitzar una activitat de ciclisme a l'escola.
Dimarts al matí es va celebrar el XV Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu alta.
Menjar en família és un bon moment per gaudir de la presència de les nostres persones més properes però, és només això? Són els àpats familiars alguna cosa més que un moment de reunió? Quins beneficis hi podem trobar en aquests? És un fet socialment reconegut? Li donem la importància necessària a aquest moment del dia? Ens permet la conciliació familiar gaudir d’aquestes estones? Fem partícips a tots els membres de la família dels preparatius necessaris per a l’hora de menjar?
Aquest són alguns dels interrogants que ens hem plantejat i dels quals hem cregut important buscar una resposta.
Segons Fiese menjar en família es considera un factor de prevenció per a diferents problemes relacionats amb la salut, l’alimentació i els trastorns de conducta. Així doncs podem dir que el fet de menjar en família és més beneficiós que no pas el contrari. Entre aquests beneficis podem trobar-ne d’alguns de molt interessants, com ara:
• El fet de menjar en família propicia la comunicació i permet que els nens i nenes coneguin millor la seva herència cultural familiar (Weinstein 2005).
• També aporta beneficis que estan relacionats amb la qualitat de la dieta, com pot ser el record que es forma durant la infància de l’alimentació, essent així un record que perdura al llarg de la vida (els cigrons de l’àvia).
• Es troben menys casos de símptomes depressius en nens i adolescents que mengen amb major freqüència en família. Aquestes estones de menjar familiar els hi proporciona seguretat emocional, autoestima i sensació de control sobre les seves vides.
Es pot dir que trobar-se, almenys un àpat al dia, suposa molts beneficis per a la persona. I, com es pot fer de la millor manera possible? Hi ha tot un seguit de recomanacions dirigides a les famílies per a poder tenir àpats familiars amb més freqüència:
• Establir una hora “flexiblement” fixa que tots els membres de la família respectin per a reunir-se, ja sigui per esmorzar, dinar o sopar junts.
• Si no és possible menjar cada dia junts, com a mínim intentar fer un parell o tres cops a la setmana.
• Disposar de temps suficient, no és quantitat si no qualitat (15 – 20 minuts diaris).
• Als caps de setmana, planejar menús elaborats i participatius per a tots els membres de la família.
Amb aquestes recomanacions, es poden fer propostes a casa per a trobar aquest moment del dia, que és tant important en l’evolució i creixement personal i social de la persona des de la infantesa.
A l’escola també ens plantegem diferents objectius durant l’estona de dinar. Aquests, no només vetllen per la composició nutricional del menjar i que sigui correcte i idoni pels nens, sinó que també busquen que hi hagi el màxim de moments de tranquil•litat. A les estones de dinar, també a l’hora d’esmorzar, intentem respectar el ritme de cada infant i procurem crear un ambient relaxat. També procurem que cada un/a participi, d’una manera o altre, d’aquest moment amb diferents tasques: parar taula, recollir, repartir les bosses de l'esmorzar o dir “bon profit” per començar junts/es. Aquest últim ens agrada molt ja que ens fa sentir com a casa. Creiem que també és important que coneguin el què mengen, el com han elaborat els diferents menjars o el seu nom, fent que els més petits aprenguin i ampliïn el seu vocabulari en situacions quotidianes.
Així doncs, realitzar almenys un àpat al dia en família, de forma habitual, per parlar, escoltar, conèixer i menjar plegats, és molt més que cobrir la necessitat bàsica d’alimentar-nos, és qualitat de vida.
Yolanda Jiménez, Gemma Méndez, Isabel Fernández
Blocs 
