Com és el meu fill? Què li puc demanar?

Benvingudes famílies!. Avui estrenem la primera edició virtual DE TOT PER A TOTS. Us convidem a visitar aquest espai, llegir els articles i participar en el fòrum. Ja sabeu que bimensualment, al llarg de tot el curs, publicarem un tema i posteriorment se'n podrà opinar, compartir, comentar... Desitgem que aquest projecte es converteixi en una eina de coneixement i alhora pugui ser un mitjà de comunicació en relació a l'educació dels vostres fills, dels nostres alumnes. El tema de la primera publicació és Com és el meu fill? Què li puc demanar? Animeu-vos! Esperem trobar-vos per aquí. Laia Sellarès i Cristina Méndez

La vida moderna és agitada, sempre anem amb presses. Si, a més a més, intentem compaginar la família, la feina, els nostres hobbies, el temps d'oci, etc. Resulta difícil!

Una bona eina és aprendre a prioritzar. Confeccionar un horari o una rutina per a casa pot fer que puguem compatibilitzar les necessitats i els interessos de tothom.

Potser algú pensa que les rutines són massa rígides, però en realitat, aquestes deixen marge per a la diversió, ja que ens alleugen de l'estrès que ens envaeix quan volem fer moltes coses en poc temps.

Les rutines són beneficioses tant per als nens com per als adults, ja que proporcionen una estructura clara per al dia a dia. Els nens funcionen millor quan les coses són previsibles, fa que augmenti la seva seguretat, explicant-los què passarà a continuació els preparem per al què vindrà i els permet anar seguint les activitats quotidianes. D'aquesta manera no els sembla que tot es fa amb presses ni que els agafem per sorpresa. Aquestes pautes que s'estableixen donen coherència a la vida familiar i els ajuda a créixer.

No oblidem que els nens es desenvolupen quan tenen temps i espai per respirar, quan poden passar una estona amb els seus amics, quan s'avorreixen, es relaxen, s'arrisquen i cometen errors, quan somien i es diverteixen com els hi és propi. Són nens!

És recomanable que fixem i pautem les hores de les activitats clau (els àpats, l'hora d'anar a dormir, l'hora del bany, les tasques escolars...), i que en parlem amb els nostres fills. Qualsevol rutina funciona millor si l'expliquem i en fem partícips a tots els membres de la família.

LA RESPONSABILITAT

La infantesa consisteix a créixer, per això hem de permetre que els infants facin petites feines que tinguin a l'abast. D'aquesta manera potenciem l'autoconfiança i aprenen les habilitats socials necessàries per a la vida. Això sí, pensem que les expectatives que ens marquem han de ser raonables, ja que sinó estaran predestinades al fracàs!

Els nens actuen de manera responsable quan es comporten adequadament, sense que se'ls hagi de recordar cada vegada, quan són capaços de raonar el que fan i quan assumeixen els seus actes. Quan reconeixen i accepten els límits imposats per l'adult, i quan se n'adonen dels seus errors i intenten corregir-los.

Podem ajudar als infants a adquirir les seves responsabilitats:

- Escrivint les tasques i penjar-les en un lloc visible.

- No repetint les coses. Repetir les coses es converteix en un mal costum i els nens aprenen a dependre'n.

- Establint rutines el més regulars possibles.

- No tornant-nos a fer càrrec de les tasques i les obligacions que els havíem assignat. Actuant d'aquesta manera podem confondre'ls i fomentar la irresponsabilitat.

A continuació farem un repàs dels trets característics de cada edat i de les responsabilitats que poden començar a assumir.